PERE SARRET i SOLER

La història, per transmissió oral, ens diu que en Pere Sarret cap a l’any 1832, quan tenia l’edat de 14 anys, va marxar a Madrid a viure amb el seu germà gran, per poder aconseguir una feina. Quan hi arribà, aquest, li donà 15 pessetes per comprar-se roba i calçat, però en Pere va utilitzar aquests diners per comprar loteria. L’atzar va voler, que aquest dècim fos un dels premiats amb el primer premi.

Amb els diners del premi, va pagar els deutes de tota la família Sarret i, tot i que no va tornar a viure al poble cerdà, va voler ajudar econòmicament a la gent de Martinet i al barri del Tossalet, en especial, a la gent pobre del veïnat.

Al llarg de la seva vida, va dur a terme diverses millores en el poble, entre elles va fer la construcció i posterior donació a la població, d’una escola per als nens i nenes; fins que a l’any 1887, en la clàusula sisena del seu testament, es va constituir la Fundació Pere Sarret, amb la finalitat de:

“ Invertir i repartir els interessos de la dotació, amb les quanties assignades pel fundador, per al sosteniment d’una escola de nens i una altra de nenes al poble de Martinet; per al culte a l’església de la vila; per al sagristà; per a cent misses anuals que s’havien de celebrar a l’església del poble; per als pobres necessitats i veïns del poble i per al rector de la vila. El sobrant s’havia de destinar a obres o altres objectius d’utilitat pública per a la mateixa vila, a criteri dels veïns”.