Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

La Carretera per Ricardo Pallarès i Andorrà

“Una mirada enrere als camins recorreguts” Walt Whitman

 

Martinet deu la seva història al pas de carruatges de la Seu a Puigcerdà. La seva ubicació a meitat de trajecte entre aquestes dues històriques i importants poblacions el van convertir en punt de parada, de descans i de canvi de cavalls.

Tot va començar fa milions d’anys quan el trencament de la placa tectònica va buidar el gran llac de la Cerdanya fent un gorja estreta des de Sant Martí dels Castells a Alàs.

 

És del Cadí la serralada enorme

ciclòpic mur en forma de muntanya,

que serva el terraplè de la Cerdanya

per on lo Segre va enfondint son llit.

Resclosa fóra un temps d’estany amplíssim,

avui estany no hi és, i alta muralla

d’un castell de titans és eixa serra,

per escudar la catalana terra.

 

                                                                   Jacint Verdaguer (Canigó)

 

Des de temps ancestrals la vall del Segre ha viscut el trepitg de persones i mercaderies. Anníbal va fer una volta enigmática a la Serra del Cadí, que avui dia ja forma part de la llegenda, va venir per la Vall del Segre l’any 218 aC evitant ésser vists pels pobladors grecs d’Empúries fidels a Roma. Segons alguns historiadors, el pas d’Anníbal, és la gesta militar més gran de la història de la humanitat.

A la Baixa Edat Mitjana, el Camí de Sant Jaume en aquest tram Puigcerdà-La Seu d’Urgell la seva orientació coincideix perfectament amb la Via Láctea, punt de referència pel viatger, concretament fins al Port de Finestrelles, aquest topònim ve del llatí i vol dir “allà on s’acaben les estrelles”.
L’època Medieva és el período de naixement i mort de Sant Ermengol, bisbe d’Urgell, mestre d’obres i Sant i essent mestre d’obres a Pont de Bar va morir dirigint les obres del pont del poble de Pont de Bar. La comunicació entre la Seu d’Urgell i Puigcerdà era de cabdal importància.

 Del segle XIX es recorden també anecdòtes relacionades amb la història de la carretera :

 

                                   Arri, arri burriquet

                                   de la Seu a Martinet

                                   comprarem un formatget

                                   per dinar, per sopar, per …

                                          no n’hi haurà.

                         Cançó de Bressol de finals del S.XIX 

                        

Segons s’explica, el Ferrer del Vermell, era un home d’una gran corpulència i en aquella època el Pont de Bar era un indret de peatge. Com podeu veure, això del peatge ja té història passada… Les persones encara que anéssin carregades no pagaven, el peatge només s’aplicava als animals suposadament carregats.

En certa ocasió pujava el Ferrer del Vermell amb el seu burret descarregat, es va fer una gran expectativa al voler creuar el pont de Pont de Bar perquè l’animal anava descarregat i per tant no estava sotmès a peatge. El cobrador exigia el peatge tot i que l’animal no portés càrrega, així que el veí de Martinet es va carregar el burret i va passar el pont. El burro va passar el pont sense tocar de peus a terra i per tant sense pagar.

Gairebé és un judici de Salomon per saber qui tenia raó.

S. XX Edat Moderna

 

«Don automòbil »

L’any 1912 va pasar el primer automóvil, la carretera com a tal no va existir fins el 1914. El pas d’aquest vehicle es va viure com un gran aconteixement i tot el poble ho va anar a veure. La gent l’anomenava un cotxe de foc, molt apropiadament per ésser això, certament.

Hi va haver dificultats per creuar el riu de la Llosa, només existia una palanca per vianants i amb les crescudes des riu a la primavera sovint se l’emportava. Les tartanes passaven per dins del riu i el cotxe de foc amb l’ajuda dels veïns i uns quants taulons també va aconseguir passar.

També hi ha constància en les seves memòries que una nord americana Edith Warthon (Nova York 1862, França 1937) hi va passar l’any 1912 o 1913, era pionera a Europa obrint rutes turístiques amb cotxe de foc. Feia la ruta Ripoll-Puigcerdà-La Seu d’Urgell, per tornar a Puigcerdà-Girona.

En aquell moment de cotxes només en tenien els millonaris, era filla de l’alta burguesia de Nova York, més coneguda com escriptora, premi Pulitzer 1920, i Henry James l’anomenava «La princesa del carro de foc», entenguis automòbil.

 

Posteriorment, l’any 1914 es van acabar alguns trams de la carretera i el petit túnel de l’Hostal Nou. 

Els últims 50 anys

 

Quan hi havia la vigilancia de fronteres per part de l’exèrcit i la Guàrdia Civil, en recordem l’estampa impressionant dels amplis capots i els lluents tricornis, en els llocs on hi havia parada del cotxe de línia.

Els seients del darrere del cotxe de línia anaven plens de soldats i amb ells cançons que van quedar en el record dels viatgers “Asturias patria querida” i el “Vino que tiene asunción”.

 

El Conde de Valdellano (1951), Ministre d’Obres Públiques, va venir de visita oficial a Martinet. A la comissió no se li va ocórrer una altra cosa que demanar l’eixamplament del forat del Pont del Riu de la Llosa, finalment l’aiguat no va ser per aquí sinó el 1982 i pel Segre, tot i això, se n’hi van construir dos més i no molt adients.

  

“Carretera, riu i poble han de conviure amb harmonia per sempre”.

 

 

                                                                                                   Ricard Pallarés i Andorrà

Document Actions